Sa cultura nuràgica s’at torrau unu tipu sceti de stàtuas, is prus antigas de i-cussas agatadas in totu s’àrea de su Mediterràneu, si nant is Gigantis de Monti de Prama e ddus podeus agatai in su Museu Archeològicu Natzionali de Casteddu e in su Museu Tzìvicu de Cabras, impari a modellus de nuraxi e bètili agataus in su giassu de Sa Marigosa, in su Sinis in su 1974.
Ddus ant arrestauraus a su tzentru de Li Punti in Tàtari, e imoi podeus amirai cun spantu e meravìllia 28 stàtuas artas prus de 2 metrus e fintzas 5178 arrogus.
Is Gigantis s’agatant in is museus de Casteddu e Cabras ma faint parti de sa pròpriu esponidura sceti ca cussus de Casteddu funti arrelataus cun sa cultura nuraxesa, e cussus de Cabras funt postus in relatzioni cun s’area de su Sinis.
E no est acabada de aici, sèmpiri in su matessi logu, in custus mesis ant agatau atrus duus gigantis e meda atrus arrepertus, cosa chi si fait cumprendi chi cussu giassu est de importu mannu e est ancora de scuberri, comuncas is traballus funt sighendi e duncas no scideus ita s’at a arregalai su tempus benidori.
Is duus museus funt obertus dònnia diì a parti su lunis de is 9 a is 13 e de is 15 a is 19. Su prètziu de su billetu est de 5 Eurus.
In sa esponidura ddoi est fintzas unu sistema multimediali fatu impari a su CRS4 chi si fai amirai is Gigantis, is nuraxis e is betilis arrestauraus in sa bellesa de su tempus.